Trobat a les golfes

INTRODUCCIÓ

Quan parlem de Sant Pol, com quan ho fem de qualsevol poble o ciutat, hem de parlar de barris o zones ja que, afortunadament no fou construït de cop ni de manera uniforme.

Parlar del Cau ens evoca l´època més llunyana de la història i fer-ho de Garrofers la més recent però entre una i l’altra hem de parlar del casc antic construït a banda i banda del Camí Ral , del poblament de la Riera, de la construcció de l´eixample de reminiscències indianes (L´Havana, Manzanillo, Buenos Aires, Puerto Rico (actualment anomenada Roger de Flor) o del Barri de l´Hotel a més del l´urbanització  a redós del monestir de Sant Pau.

Cal comentar la creació des les primeres urbanitzacions i de les darreres zones de construcció.

Aquest quadern intenta aclarir quan i perquè de cada zona o barri, com i de quina manera aquests s´incorporen al projecte comú de fer de Sant Pol un lloc respectuós i sostenible on hi viuen i es relacionen els seus habitants.

Iniciarem el nostre recorregut, després d´arribar, en transport públic, a la Plaça de l´Estació. Cal destacar que l’edifici , tot i haver canviat de color, és un dels pocs que es conserven a tota la línia tal com era originàriament. A la dreta deixem el Carrer Ferrocarril amb el seu pas a nivell recentment automatitzat i senyalitzat. El moviment a mà de la barrera era tal vegada un dels darrers conservats al país i el so de la campana i la remor de la roda que movia el responsable des de l’andana són ja història.

Des de la Pujada de Sant Pau, antic carrer de la Fira, podem dirigir-nos fins al monestir (citat des de l’any 993) pels carrers  Pau Simon i Plaça de Sant Pau o fer-ho cap el Cau.

EL CAU

És la part més antiga de la població ocupada originàriament per caus o construccions pobres de les qual rebé el nom.

Al Cau hi vivien majoritàriament terrassans (gent que vivia de la terra com els pagesos). Segueix el traçat del Torrent Arrosser (carrers Sant Pau i Tobella) que debia tenir força utilitat pels primers habitants i que  més tard fou cobert per motius de salubritat i urbanització de la zona.

Actualment el torrent és subterrani fins que desemboca al mar al costat del Club Nàutic i després d’haver travessat la via del tren (Plaça del Torrent Arrosser). Del Torrent Arrosser en trobem referències molt antigues (amb el nom de “campum arroter” apareix citat el 1096).

A la Placeta del Cau (amb un monument als santpolencs resistents a les tropes de Felip Vè ( “Sant Pol la manta, la gent berganta”) s´hi aplega, per fer-hi petar la xerrada, el col.lectiu de la Font Vermella o del K1 .

Un pas subterrani permet superar la carretera i ens porta fins el barri de l´Hotel. Si ho desitgeu, tombant a mà dreta i des de la carretera, podeu fer cap al Sindicat de Pagesos. Si pugeu el carrer arribareu al barri de l´Hotel.

L’HOTEL

Modest Furest va voler construir, a principis del segle passat un Hotel Solàrium a Sant Pol des d’on posar a l’abast dels estiuejants els beneficis del tractament amb aigua i els banys de sol que en aquella època eren tan poc freqüents. L´Hotel fou edificat però quan ja no faltava massa per acabar-lo fou abandonat i més tard estimbat. De l’obra només en resten alguns  murs, fotografies i el nom del barri que s’hi construí posteriorment i que tothom coneix com L’Hotel.

Al voltant d´una plaça que porta per nom Anselm Clavé i al costat de l´antiga fàbrica Tobella ( avui taller de cotxes) i la carretera nacional,  s´hi construiren, sobretot a partir dels anys setanta, moltes edificacions i s´hi obriren o urbanitzaren carrers com el de Joan Riera Vaquer (en honor del metge i radiòleg), Maria Pi o el Passatge de les l´Escales (un dels de més pendent del municipi resolt per mitjà d´una llarga escala) que uneix la plaça amb el carrer Verge de Montserrat (si desitgéssiu tornar a la carretera o podríeu fer pel Carrer dels Gegants).

Entre els seus carrers destaca el dels Herois de la Fragata Numància (en honor de la nau tripulada per mariners santpolencs que entraren en batalla sota el comandament de Casto Méndez Núñez en el Port del Callao durant la guerra de Xile i Perú contra la metrópoli el dos de maig de mil vuit-cents seixanta-sis). Més tard la Fragata Numància tingué l´honor de ser el primer vaixell blindat que donava la volta al món. Des d´aquí i després de travessar la zona coneguda com La Sènia, arribem, sense adonar-nos-en al barri de Garrofers.

GARROFERS

És tal vegada l´ultim barri d´importància construït ,si més no pel nombre d´habitatges.

Ocupa una zona coneguda sempre pel nom de Garrofers (degut al darrer conreu que s’hi feia) i molt estimada per una bona part de santpolencs que, com jo, en tenen records d´anys enrera.

Hi entrem per l´Avinguda de Garrofers fins arribar a la Plaça de Garrofers, que conserva en part la vegetació autòctona de la zona ( alzines) i que dóna pas als carrers del Sot de la Coma (el nom de sempre d’aquest indret que apareix ja citat en un document del 1096 com “ipsa coma rotunda”), Conxita Badia, Joan Coromines i Onze de Setembre.

Des d´aquí podem pujar fins a la Plaça del Mirador on veurem una bona vista de Sant Pol i els seus barris i de retorn podem apropar-nos al Pi del Soldat.

Actualment s´està construint, a Garrofers, la nova Llar d’Infants Municipal.De retorn a la gran plaça i pel corresponent subterrani que travessa la carretera nacional ens endinsem al que podem anomenar casc antic.

CASC ANTIC

El primer que veiem és un edifici “enorme” que ocupa el que havia estat la torre de Can Reig i a la nostra dreta un conjunt d´edificis com Can Cros i la part del darrera del carrer de Joan Maragall (alguns l’anomenen carrer del cementiri ja que el comunica amb la parròquia).

Després de baixar pel carrer Ignasi Mas Morell ens trobem amb els carrers Consolat de Mar i Carrer  Nou que ocupen l’espai que antigament havia estat el  Camí Ral (Real) de Barcelona a França.

Si tombem a la dreta ens dirigirem al Passeig de La Riera. De camí  trobarem encara alguns edificis singulars entre els que cal destacar la seu de la Fundació Coromines.

Per darrera de la Casa de la Vila podem visitar la Plaça Francesc  Moragues (antigament placeta de Can Jan), les escales d´accés a la Parròquia de Sant Jaume i el carrer del mateix nom i el carrer Ignasi Mas Morell (amb Ca l´Arturo com a futur centre polivalent).

La Riera és la part del poble situada més a garbí de la vila. Amb massa freqüència era una zona inundable fins que s´hi va construir un mur de defensa de les edificacions. Antigament hi havia el molí del poble, un safreig públic, corts, … fins que fou escollit per a construir-hi magnifiques residències pels primers estiuejants de Sant Pol (d´aquest primers edificis ja només en queden dos o tres). Si travessem la riera podem apropar-nos al Parc de Can Villà (Parc del Litoral) i a la masia del mateix nom.

Si ens dirigim a l’ esquerra,una mica més endavant ,ens trobarem amb una nova plaça que, com ens assenyala la façana de l’Ajuntament, és la Plaça de la Vila. Cal fixar-se en l´edifici que hi ha davant la Casa de la Vila conegut per tothom com la Torre de Plaça. En el carrer de Plaça no us perdeu l’edifici modernista de Ca la Mònica.

De l´edifici annex a l´Ajuntament, ocupat per serveis, destacarem la imatge del rellotge de sol, col.locada recentment, que tant ha donat que parlar al llarg de la història del poble.

Més endavant veurem com al voltant del camí ral es començaren a construir cases habitades, majoritàriament per pescadors degut a la seva proximitat a la platja, que disposaven d´un espai, a vegades hort, que ocupava l´actual traçat del tren i on en dies de tempesta s’hi arreceraven estris i barques.

Aquells horts es convertiren primer en jardins i després en nous habitatges. Poques cases antigues hi resten però continua éssent el carrer més concorregut de la població i el que aplega més comerços.

Si continuem el nostre passeig, toparem amb els Quatre Cantons (Plaça Jaume Roig) que com el seu nom indica és la confluència de quatre carrers  : Passatge del Mar (carreró on s´hi pot veure la font utilitzada pels pescadors abans i després d’embarcar-se), el carrer Abat Deàs (on hi ha la seva casa natal i des d’on s´accedeix a la rectoria de la parròquia), el carrer Consolat de Mar (continuació de l´antic Camí Ral) , el mateix carrer Nou i el carrer, escales o rampes, que baixa des del Carrer Manzanillo.

Si pugem per aquestes escales arribarem a l´eixample

L’EIXAMPLE

Tal vegada no se l´ha conegut mai amb aquest nom però pel fet de representar una quadrícula podria ser el més escaient. La seva construcció, sobre pendents força pronunciats, és de finals del segle XIX i fou construït pels santpolencs repatriats durant el procés de la pèrdua de les colònies que culminà el 1898. Els noms dels carrers no pot ser més evocador de l´època ja que hi trobem el de Puerto Rico (actualment Roger de Flor)., L´Havana, Buenos Aires i Manzanillo).

En un alt del carrer Manzanillo observem un seguit de cases, amb bellíssims jardins separats  pel carrer, que es coneix amb el nom de Pla de Can Sauleda. Observem la presència de palmeres d’origen indià.

Més amunt, al costat de la carretera nacional, podem visitar els carrers Manel Carrasco i Formiguera i Jacint Verdaguer

De retorn a la plaça de l´estació, per qualsevol dels carrers, ens disposem a travessar el pas a nivell. Després d’observar el túnel admireu, a l’esquerra, algun dels edificis originals de l´època  i a la dreta l´espigó, el Club Nàutic, alguna terrassa i el bonic passeig.

LA PUNTA

És el resultat de construir, sobre les roques que hi havia, un passeig marítim sota el patrocini d’en Pau Simon primer i després del doctor Modest Furest.

A mitjans dels vuitanta del segle passat fou pavimentat amb el disgust que això suposà per alguns vilatans.

A la Punta (actualment Passeig Modest Furest en honor d’un dels seus promotors) hi havia el Manantial de Sant Quirze, el cinema i algunes edificacions per a estiuejants (encara se’n pot veure alguna força modificada poc abans d´arribar a la Plaça Tocar Ferro).

La Plaça Tocar Ferro  porta aquest nom perquè, segons una dita marinera, significava aturar-se a l´illa de Hierro abans de creuar l´Atlàntic. A Sant Pol tocar ferro significa no anar massa lluny.

Malauradament molts edificis han estat substituïts per altres de gust dubtós. Crida l´atenció en el passeig les terrasses en balconada construïdes sobre la mateixa platja.

De retorn, a mà esquerra,  apropeu-vos a veure la platja i pareu especial atenció al pou que sintetitza tot el que hem vist fins ara: el mar, la força i la tenacitat d’un poble construït a redós d’un monestir.

A més dels barris considerats com pròpiament Sant Pol en trobem d´altres que també ho són i voler ser-ho com Can Pi, construït al voltant de l’antiga masia, la Rajoleria, construït a continuació del Morè i a la vora del rial del mateix nom, Urbapol, el Casarell, Sant Pol 2000, Sant Pol Residencial (Can Villà), Roques Blanques (camí de Canet), Jardins de Sant Pol, Farell Park, … a més de cases aïllades, afortunadament encara,  com Can Mascaró,  Can Roca , Golinons (o Burinons), …

Coneixement del medi proper

Sant Pol, passejant fas història

PER SABER-NE MÉS:

Visites

Recorregut tot seguint aquest quadern o les indicacions dels vilatans.

Bibliografia

SAULEDA I PARÉS, Pere i Jordi: El Sant Pol de l’avi. EIDE.Navarra, 2000.

PONS i GURI, J.M. i RODRÍGUEZ BLANCO, J: Els noms de lloc a l’Alt Maresme dels segles IX-XI. Col.lecció Memoria Històrica/4. Arenys de Mar, 2000.

RODRÍGUEZ i SURIÑACH, Jaume : Historia y Leyendas de San Pol de Mar. Imprenta Minerva. Barcelona, 1977.

RODRÍGUEZ i SURIÑACH, Jaime : Estampas de Sant Pol de Mar. Edició Autor. Sant Pol de Mar,1982.

i a internet …

http:// www.santpol.org

Aquest material fotocopiable pretén donar a conèixer aspectes del medi proper de Sant Pol de Mar i pot ésser reproduït per qualsevol mitjà sempre que s’indiqui autoria i procedència.

Escola SANT PAU

C/Camp Balmanya, s/n

Sant Pol de Mar

Autora  :Emilia Izquierdo García